La cera d’abella utilitzada procedeix d’apicultors de la Península Ibèrica que disposen de producció ecològica.

Les espelmes Sannicolàs estan fetes a mà i individualment. Segons el model, s’aboca la cera líquida en motlles o es submergeix la metxa a la cera. També es poden fabricar de manera industrial, però aquest no és el cas de les espelmes Sannicolàs.

Es podrien blanquejar amb llargues exposicions al sol. També amb la utilització de químics, però aquesta opció no encaixa amb els valors de la marca Sannicolàs. Conservar el color i l’olor natural, sense manipulacions de cap tipus, és una de les qualitats de les espelmes Sannicolàs.

Un dels valors de les espelmes Sannicolàs és precisament mantenir el color i olor natural de la cera d’abella. No fer-ho així desvirtuaria el concepte de preservar el genuí que ens aporta aquest material produït per les abelles. D’altra banda, la cera té un color variable. Afegir tints, encara que siguin naturals, podria produir un resultat estrany.

Es fon la cera i es cola tantes vegades com sigui necessari perquè no quedin residus. No s’utilitza cap producte.

Les espelmes de cera d’abella són beneficioses per al benestar perquè, en cremar, produeixen ions negatius que neutralitzen al·lèrgens i toxines presents en l’aire. A més de ser un producte natural, l’olor de mel que desprenen és dolç, agradable i facilita la relaxació.

La cera d’abella utilitzada és un producte natural i sense manipulacions. La parafina s’obté a partir de la destil·lació del petroli. Per tal de que pugui ser utilitzada per produir espelmes es blanqueja i neteja mitjançant l’ús de diversos productes químics. Aquests productes produeixen emissions quan es crema l’espelma. També s’afegeixen polímers per elevar la temperatura de fusió i, gairebé sempre, es perfumen les espelmes amb fragàncies artificials.

Perquè tant el material com el seu procés de producció no tenen res a veure.
La parafina, que és una destil·lació del petroli, s’obté a través d’un procés industrial. La cera d’abella és un producte natural i, si és de qualitat, tots els processos necessaris per preparar-la amb la finalitat de fer espelmes són manuals. La bona cera d’abella escasseja i per això, sovint, hi ha qui per oferir-les més barates només inclou un petit percentatge de cera, que combina amb altres materials.

És important saber quant de temps seguit tindrem encesa una espelma per escollir adequadament la mida de la mateixa. Una espelma de diàmetre gran que s’encengui només durant 30 minuts anirà creant un buit ple de cera líquida a l’interior i finalment el ble s’ofegarà. Si el temps durant el qual es manté encesa l’espelma és breu, es recomana utilitzar espelmes de diàmetre petit. Per contra, si es preveu encendre una espelma durant més 2 hores, s’aconsella utilitzar espelmes de major diàmetre.

Les espelmes s’han de col·locar sobre un bon suport i en un lloc segur. És millor que el ble no sigui excessivament llarg però tampoc molt curt. Aproximadament 1 centímetre de ble és correcte. Si es fa una capa de carboni a la punta del ble, s’aconsella retallar-la. Cal evitar els corrents d’aire per no provocar degotejos.

En el cas de les espelmes de major diàmetre, com els pilars, simplement s’ha d’enfonsar el ble a la cera fosa i redreçar-lo. Les espelmes més petites, poden apagar-se amb un apagador o bufant suaument per tal de no esquitxar amb la cera fosa.

La cera d’abella, amb el temps i els canvis de temperatura, pot desenvolupar una pàtina blanquinosa. Aquesta pàtina és un indicador de la puresa de la cera i és molt apreciada pels coneixedors de la cera d’abella. Si es prefereix es pot treure aquesta capa o polir l’espelma. Simplement cal passar un drap suau, o una mitjana de niló o de gasa amb cura per sobre de l’espelma.

Depèn del tipus d’espelma que s’utilitzi, però en general es recomana retallar el ble cada 2 o 3 hores. És interessant que el ble no sigui ni massa llarga ni massa curt. Sobre 1 centímetre és correcte. De tant en tant el carboni pot acumular-se en la punta del ble. Si això passa, és millor retallar la punta una mica.

Quan s’encén un pilar, cal tenir en compte que necessita cremar durant un període de temps prou llarg com perquè es fongui tot el diàmetre del pilar. Si s’encén per poc temps s’anirà fonent només la zona propera al ble i s’anirà fent forat fins que aquest s’ofegui.

La corrents d’aire i els moviments ràpids al voltant de l’espelma són alguns dels factors que acostumen a provocar el degoteig. Per tant és convenient evitar-los.

Si s’ha vessat cera d’abella en un teixit, s’ha de posar el teixit al congelador i després descostrar la cera. També es pot cobrir amb paper de cuina i passar la planxa per sobre del paper fins que la cera sigui absorbida pel paper.

La forma més fàcil de treure les restes de cera d’abella d’un suport és posar-lo al congelador durant unes hores. Un cop fora del congelador, cal descostrar la cera i rentar-lo amb aigua calenta sabonosa.