Es recomana utilitzar un bon suport per posar les espelmes. S’han d’evitar els de fusta o plàstic. La base ha d’aguantar la temperatura de la cera calenta per si es produeix algun degoteig.

És important saber quant de temps seguit tindrem encesa l’espelma per escollir una espelma del diàmetre adequat. Una espelma de diàmetre gran que s’encengui només durant 30 minuts anirà creant un buit ple de cera líquida a l’interior i finalment el ble s’ofegarà.

Abans d’encendre una espelma, s’ha de retallar el ble a una alçada màxima d’un centímetre.

Quan s’encén una espelma cal posar la flama a la base del ble, no a la punta.

Si cada dues o tres hores es retalla una mica el ble, la flama serà més estable i millorarà la combustió.

Si es fa una capa de carboni a la punta del ble, s’ha de apagar l’espelma, treure el tros més recremat del ble i tornar a encendre. També es pot tallar amb unes tisores sense apagar l’espelma, però pot ser que ens caiguin restes del carboni en la cera fosa.

No s’utilitza cap tipus d’additiu, per tant, la vora exterior de les espelmes no està endurida per evitar el degoteig. En la majoria de les ocasions les espelmes de cera d’abella pràcticament no degoten. De totes maneres cal tenir en compte que totes les espelmes són sensibles als corrents d’aire.

Quan la flama d’una espelma s’exposa a un corrent d’aire pot començar a parpellejar. Si l’espelma degota, es recomana apagar-la, treure-la del corrent d’aire i tornar a encendre. Tingues en compte que els calefactors d’aire i ventiladors creen corrent d’aire.

Les espelmes de diàmetres irregulars poden cremar de manera desigual i degotar. També la bassa de cera líquida pot ser que sigui més petita que el diàmetre de l’espelma i es crei una vora de cera. S’ha de doblegar amb cura la vora de la cera cap a l’interior per facilitar el consum total de l’espelma i evitar que el ble s’ofegui.

A l’apagar l’espelma per tornar a encendre més tard, s’ha d’enfonsar el ble a la bassa de cera líquida i redreçar-lo en lloc de bufar la flama. D’aquesta manera el ble quedarà ben encerat per tornar-la a encendre.

La cera d’abella, en no tenir cap tipus de conservant, amb el pas del temps i els canvis de temperatura, pot crear una suau pàtina blanca. Per treure aquesta capa o polir l’espema, simplement cal passar-li un drap suau, o una mitjana de niló o de gasa.

La forma més fàcil de treure les restes de cera d’abella d’un suport és posar-lo al congelador durant unes hores. Un cop fora del congelador cal descostrar la cera i rentar-lo amb aigua calenta sabonosa.

Si el vessament de la cera s’ha produït en un teixit, s’ha de posar al congelador i després descostrar la cera. També es pot cobrir amb paper de cuina i passar la planxa fins que la cera sigui absorbida pel paper.

En el cas dels pilars, a mesura que es cremen es forma una bassa de cera líquida i una vora de cera. És probable que a poc a poc la flama es faci més petita. Quan això passa, s’ha de doblegar la vora de la cera cap a l’interior per facilitar el consum total del pilar i evitar que el ble s’ofegui.

Les espelmes flotants han de col·locar-se en un recipient no inflamable i amb aigua. Si s’utilitza algun líquid diferent a l’aigua, cal assegurar que no sigui inflamable.

Les espelmes botó han de col·locar-se dins d’un recipient de vidre, ceràmica o qualsevol altre material que no sigui inflamable. També es poden reutilitzar els recipients d’alumini que es comercialitzen amb les espelmes de parafina.